ACOMPANYAR DES DEL SERVEI DE LLAR AMB SUPORT
La Llar amb Suport no és només un espai físic on viure, sinó un entorn segur i acollidor des d’on es construeix un projecte de vida. Des del servei, s’ofereix un acompanyament continuat i personalitzat a les persones, afavorint la seva recuperació, el desenvolupament de les seves capacitats i l’assoliment dels seus objectius personals. Aquest suport es manté al llarg del temps, adaptant-se als canvis i als diferents moments vitals.
Un exemple viu d’aquest recorregut és l’experiència que comparteix a continuació una de les persones que forma part del servei.
“Suposo que ja em coneixeu per altres escrits a la web de la Fundació, visc a la Llar amb Suport corró de l’entitat, i en aquest cas us explicaré una experiència molt bonica i una lliçó de vida. La lliçó és tornar a recuperar la il·lusió i les ganes de viure després de 5 anys i dos mesos enxufat a una màquina dialitzadora per netejar la sang, 5 anys trist, amargat, enfadat amb la vida, sense vida social, sense poder fer plans de cap de setmana, total, una vida esclava de la màquina.
La vida vol donar senyals de canvi total quant el dia 14/05/2025 sona el telèfon a les 19:30 hores amb una trucada de l’Hospital del Mar i tinc a l’altre costat de la línia a la Nefròloga que m’ha controlat la malaltia durant aquests 5 anys i dos mesos. Em fa un qüestionari telefònic i com que totes les preguntes son positives, em diu que em desplaci ràpidament a l’Hospital que hi ha un ronyó de camí que és compatible amb mi (no soc un creient practicant però crec que hi ha d’haver alguna cosa en algun lloc: la meva amiga, segona àvia, segona mare, va morir fa dues setmanes, haurà fet alguna cosa?)
Truco al meu amic Toni, company d’escola i taxista de Montornès, i arribem a l’Hospital sobre les 21:00 hores, em reben a urgències i m’envien a la setena planta, on tenien una habitació provisional preparada per passar la nit. Va ser una nit terrible, ja que pràcticament no em van deixar descansar, proves, anàlisis, ecografies, radiografies, i tot el que us pugueu imaginar, això va ser dimecres, dijous em van enviar a l’habitació definitiva amb vistes al mar (quin luxe). Dijous sobre les 15:30h ingressava a quiròfan per la intervenció, tres hores d’operació, dues hores a recuperació i a l’habitació, quedo en mans d’infermeres i auxiliars, totes d’elles magnífiques i servicials, una setmana ingressat i cap a casa.
Quan arribo a casa, a la llar amb suport, començo a agafar consciència que ha començat una vida nova per mi, s’ha acabat el patiment de la DIÀLASI. A la llar em diuen que m’ha canviat el caràcter i que no em marxa el somriure de la cara, a més m’ha marxat la psoriasis. Sóc una persona lliure, he tornat a néixer, podré fer plans, un cop acabi el post-operatori, podré fer vacances. Tornaré a estar fort, a poder caminar, a sortir a la muntanya, a fer caminades populars, podré fer sortides de cap de setmana, podré fer les colònies d’estiu del Xiprer completes, no hauré de baixar a Vic a fer diàlisi, podré tornar a anar els dissabtes a la comunitat del Xiprer, no estaré rebentat de la diàlisi. Un altre canvi que he fet a la meva vida és que he deixat l’únic vici que em quedava: el tabac.
En definitiva, per mi ha estat una experiència de vida molt bonica, gratificant, positiva i altruista per part d’una família que ha perdut una persona estimada. L’únic que m’han informat és que el ronyó ve d’uns 1500 km, és d’un pacient en asistòlia i tenia al voltant de 40 anys. Aprofito per donar les gràcies a la família desconeguda per aquest gest altruista i bonic, que la sort us acompanyi.
En definitiva, sóc un altre, podré realitzar nous projectes i soc molt feliç.
Gràcies Uròlegs, Nefròlegs, Diplomades en Infermeria i Auxiliars”
Jose Manuel Robledo
