TAULA RODONA SOBRE FUNDACIONS TUTELARS. DRETS HUMANS I SALUT MENTAL
El passat dia 28 de març a les 17:30h va tenir lloc al Museu de Granollers la Taula Rodona sobre Fundacions Tutelars: “Drets humans i Salut mental”, amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat sobre les fundacions tutelars i la seva tasca en relació als drets humans de les persones amb un diagnòstic en salut mental.
Va ser presentada pel Sr. Francesc Ventura, President de l’Associació de familiars de persones amb malaltia mental Daruma, i va comptar amb la participació de la Sra. Mercedes Montoy, Coordinadora de Fundació Lar i el Sr. Josep Mª Solé, President de SUPORT, Fundació tutelar de les Comarques Gironines.
Mercedes Montoy va ser l’encarregada d’explicar la realitat actual de les fundacions tutelars a Catalunya i el treball que es fa des d’aquestes; informant del funcionament de Fundació Lar, la qual atén actualment 162 persones.
D’altra banda, el Sr. Solé va aprofundir en la relació entre drets humans i salut mental, i especialment en el context de les funcions tutelars. Va explicar com la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol facultatiu van ser aprovats el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), que és un tractat internacional sobre drets humans i que conté 50 articles que assenten les bases per a la inclusió i completa ciutadania de les persones amb discapacitat, incloent les diagnosticades d’un trastorn de salut mental. Malauradament, més de 10 anys després de la seva entrada en vigor, i tot i estar ratificat per més de 170 països ( incloent l’estat espanyol), no s’està complint amb el mateix, i les polítiques actuals no segueixen les línies d’actuació establertes en aquest decret. El Sr. Josep Mª Solé va incidir en la importància de començar a canviar aquesta realitat adoptant altres perspectives.
Actualment hi ha una sèrie de reptes que cal superar per tal de promoure un canvi en el model en salut mental: les polítiques socials, la formació dels professionals; al propi sistema i els propis recursos, i a qüestions vinculades als actuals protocols d’actuació.
Es posa de manifest que el més essencial és que les persones siguin el centre del seu propi procés de canvi i puguin decidir sobre les seves vides adoptant un paper més actiu, sense vulnerar el seu dret a decidir, ni retirar la capacitat jurídica de la persona pel fet de patir una discapacitat.
Les Nacions Unides especifiquen algunes actuacions on es vulneren els drets fonamentals de les persones, com per exemple els ingressos involuntaris o l’abús de mesures d’incapacitació (on s’atempta contra el dret de la persona a decidir).
En aquest sentit, es parla de diverses mesures alternatives com podrien ser la planificació anticipada de decisions, o la potenciació de l’ús de les curateles en les fundacions tutelars. Josep Mª Solé va introduir el concepte de “ règim d’assistència” que ja s’ està aplicant des de la seva Fundació i els beneficis que aconsegueixen amb les persones són molt positius. Aquesta mesura consisteix en treballar amb la persona acompanyant-la en el seu procés, treballant la consciència de certes dificultats i donant suport però respectant sempre les decisions i opinions sobre la seva pròpia vida.
El Sr. Josep Mª Solé va aportar una reflexió important sobre l’ acompanyament que es fa a la persona, on és essencial que no es realitzi des d’una posició de poder o des de l’ imposició, com és el cas de la majoria de processos judicials d’incapacitació. Sinó que s’ajudi des de la paraula, des del vincle que es crea amb la persona i amb moltes altres estratègies que potencien el treball conjunt.
I això implica un canvi en les pròpies institucions, començant per la formació dels professionals, però també cal promoure i impulsar canvis administratius, legislatius i socials necessaris per avançar en l’exercici d’aquest dret. Queda encara molt camí per recórrer fins garantitzar el compliment de l’article 12 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat sobre el seu dret a la capacitat jurídica en igualtat d’oportunitats.
