¿ESTEM TOCATS DEL BOLET?
Pel carrer cada cop hi ha més gent diferent. Unes persones que cada cop es veuen més són la gent amb malaltia mental. Ni tan sols els propis professionals de l’àmbit saben perquè. Es pot pensar que és per les drogues. Però no és així. Pot ser per l’alimentació, per l’estrès del món modern, no se sap. Però els malalts mentals s’han de respectar, ja que són persones i tal com està el món avui ens podria passar a nosaltres i segurament ja ha passat a algú del nostre entorn. Això molts cops s’oblida i és un error de la societat.
Doncs resulta ser que amb aquest panorama els governs no posen prou de la seva part en l’ajuda d’aquest col·lectiu tan marginat. Les pensions i la llei de dependència sovint són insuficients per aquestes persones que de vegades no poden treballar. Si ho fan, és amb el sou mínim interprofessional, ja que els empresaris no volen contractar a gent amb problemes de salut mental a no ser que els beneficiï molt. Amb un 2 % de discapacitats a les empreses n’hi ha prou? Quines empreses convencionals agafen malalts mentals per treballar? És aleshores quan les famílies han d’ajudar econòmicament com si no fos suficient suportar el cantó fosc de tota malaltia mental. És per això que moltes famílies gasten molts recursos o se’n desentenen i a vegades si fa falta se n’aprofiten.
Al carrer la situació no millora. Qui conserva l’amistat amb una persona amb problemes? Depèn dels problemes. És per això que la soledat i la marginalitat són potser els punts més foscos de la malaltia mental. De vegades també es fa cas de l’estigma existent amb aquestes situacions. Aquest estigma s’ha d’eliminar a base de conèixer i empatitzar.
És per això que els governs han de fer més coses, a més de facilitar que les farmacèutiques venguin medicament a preu d’or i ajudar a millorar la qualitat de vida de tota la societat; i evidentment és podria començar per una cosa tan fora del programa polític com és la salut mental. Però és també la societat qui ha d’ajudar i respectar. Pots començar tu!
Rafel Alsina
Article elaborat per Rafel Alsina Puig per a l’assignatura “Expressió oral i escrita” del Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya que cursa actualment.
Rafel Alsina va néixer a Barcelona el 1984, va cursar el CFGS d’Integració Social i el CFGS de Realització Audiovisual. Es poden consultar les seves produccions a www.rafelalsina.com
És usuari de la Llar amb Suport Bellavista de Fundació Lar des de setembre de 2016.
