EL PSALL D'EN CARLES

Sóc en Carles Fàbregas Fernández. M’agrada molt el meu treball, la jardineria, la pintura i realitzar les tasques de la llar amb ajuda de les noies del PSALL.  Porto 21 anys treballant a FABM  (Fundació Baix Montseny) que és un centre especial de treball, però també he treballat a les Aigües del Montseny tres anys i mig, a una serradora mig any amb contracte i a la Falda del Montseny, on feia de “pinxe” i vaig estar poc temps.

Durant la meva vida he fet moltes activitats, però al meu temps lliure m’agrada dedicar-lo a sortir a la plaça de la vila del poble, a fer meditació, a escoltar música i a cantar, a dibuixar, també vaig a fer marxes amb el meu germà Ferran, ens porta el nostre pare amb cotxe.

Quan tenia 18 anys portava moto i feia la vida de qualsevol jove, però vaig tenir dos accidents i el meu pare me la va prohibir, tenia 20 anys quan van diagnosticar-me depressió esquizofrènica entre d’altres, per això vaig començar a treballar a FABM.

La meva vida ha sigut molt maca, he tingut varies relacions de parella, i fins fa 8 anys que vaig començar amb la meva parella actual, la Yolanda, en aquella època vaig entrar a formar part de la Fundació Lar, va ser quan em van posar el PSALL. La meva primera educadora del PSALL es deia Coral, amb ella vaig aprendre que cuinar i anar a comprar podia ser divertit. Després va venir una noia que es deia Gen, molt simpàtica. La Mercè  (vaig treballar al bar restaurant del seu pare, a Can Mas Joan a Villalba Sasserra i actualment és una residència d’avis que es diu Torremagret), la Cristina i l’Anais. I ara actualment està l’Alba, amb ella m’he integrat a la societat, sortim al carrer a fer passejades, anem a prendre orxata o un gelat. Ara també m’ajuda una treballadora de la llar que es diu Montse, m’agradaria que li paguessin molt més perquè fa una feina molt bona.

Amb l’Alba dobleguem la roba perquè és una tasca que no m’agrada molt i també fem taller de cuina alguna vegada i aprofitem per portar un postra a casa dels pares com a detall, també anem a la biblioteca a buscar alguna pel·lícula o algun llibre, i alguna vegada em porta l’ukelele.

Gràcies al PSALL puc tenir la casa més neta i parlar de coses que no parlo amb ningú. En definitiva, amb el PSALL sóc més feliç.