LA VIDA EN UN PIS AMB SUPORT

Hem tingut molta sort de venir a parar a aquest pis, perquè ens portem tots molt bé.

Som sis persones amb malaltia mental, però persones tranquil·les, no som violentes ni agressives. Quan un necessita ajuda, ens ajudem.

A mi m’ha donat la oportunitat de viure independent, amb suport però pel meu compte, i aprendre a fer les tasques de la llar.

La convivència aquí és fàcil, altres persones que conviuen juntes perquè no poden pagar-se un pis sols i han de compartir pis, sense cap malaltia mental, i tenen molts problemes.

Per mi els meus companys de pis son amics, no ho hagués pensat mai. No havia tingut mai el bon rollo que tinc aquí, un amic és algú que et respecta, que t’accepta tal com ets, que no t’incita a consumir tòxics.

Les educadores ens ensenyen a fer les coses, calma si algú està alterat, el tracte és molt bo, quan tens algun problema pots parlar amb elles, son moltes coses.

Moltes vegades si no fos per les educadores nosaltres no faríem res.

Quan miro endavant penso en el meu futur vivint aquí al pis perquè estic molt bé.

Aquest pis és el meu santuari.