VOLUNTARIAT AL RECAPTE D’ALIMENTS A GRANOLLERS
Un dels principals objectius de les llars amb suport és el de capacitar a les persones usuàries i promoure la seva integració i vida a la comunitat. Per fer-ho, l’equip professional cerca informació del municipi que pugui possibilitar aquesta participació comunitària i ofereix els suports necessaris perquè pugui ser portada a terme.
En aquest sentit, dues persones usuàries de les llars amb suport ubicades a Granollers van participar a la novena edició del Gran Recapte que es va celebrar els dies 1 i 2 desembre. Aquesta campanya massiva de recollida d’aliments bàsics té la intenció de contribuir en la millora de les condicions de vida de les persones en situació de pobresa, en un aspecte de cabdal importància com és l’alimentació. A banda també busca sensibilitzar i mobilitzar tota la població per ajudar a millorar la situació de pobresa que viuen moltes persones. Per garantir l’èxit de la campanya, aquest any es requerien 25.000 voluntaris per cobrir més de 2.500 punts de recollida a tot Catalunya i per classificar els productes.
A Granollers en aquesta edició es comptava amb 22 punts de recollida, el Xavi i la Núria van participar en un d’ells el passat dia 1 de desembre de 2017, i deixen constància de la seva experiència en aquesta notícia:
La Núria Gómez explica “Un dia fent de voluntària al banc d’aliments és una experiència molt enriquidora. Arribes a les 9 del matí, el coordinador ens explica el funcionament, ens posem un peto blau que posa “VOLUNTARI” i ens donen unes bosses per repartir entre la gent i endavant. La nostra funció era repartir les bosses perquè la gent posés aliments si volien. Responíem les preguntes sobre quins aliments necessitàvem com oli, cigrons cuits, perquè hi ha gent que no té cuina. Hi ha gent molt generosa. Hi vam està de 9 a 13 hores i no es va fer pesat perquè el coordinador ens va ajudar molt. Jo em vaig sentir útil, ho feia per un bé de les persones que no tenen menjar. És una experiència que la tornaria a fer”.
I en Xavi “al principi estava una mica nerviós, perquè no ho havia fet mai, però amb l’ajuda de la Núria, els companys i l’encarregat, vaig anar fent i em van anar passant els nervis. Em va agradar fer-ho perquè el que fèiem era per ajudar a la gent que necessita menjar. La gent era amable i la majoria col·laboraven. Jo els hi deia gràcies. Potser l’any vinent ho torno a repetir. Quan m’ho va proposar la Directora del pis no sabia si seria capaç de fer-ho bé, però m’he adonat que és fàcil i no hi havia cap complicació, i que ho podia fer bé”.
Així doncs podem veure la doble vessant terapèutica que ha representat aquest voluntariat per la Núria i el Xavi, a nivell personal, un efecte positiu sobre la seva autoestima i capacitació, i a nivell social, la integració que comporta a una activitat comunitària normalitzada del municipi. Motius que afavoreixen la continuïtat d’aquest tipus d’actuacions en un futur.