Les retallades pressupostàries afectaran les persones amb trastorns mentals greus
Fòrum Salut Mental comunica que:
Les retallades pressupostàries afectaran les persones amb trastorns mentals greus i en situacions més vulnerables.
- Es preveu una retallada del 15% en programes de salut mental, la major part dels quals van adreçats als trastorns mentals més greus.
- L'entitat considera que qualsevol reducció afectarà greument la qualitat dels serveis de salut mental, generant més reingressos, augmentant la despesa farmacèutica i la manca de prevenció, entre d'altres.
- Hi ha hagut falta de diàleg i la consideració i coneixement dels actors implicats en el sector, sobre les conseqüències de qualsevol mesura pressupostària restrictiva.
- El sector de la salut mental a Catalunya pateix un retard històric que es pot veure agreujat amb la situació actual.
Barcelona, 15 d’abril de 2011.- L’entitat Fòrum de Salut Mental, que engloba 21 entitats de serveis d’assistència pública en salut mental a Catalunya, informa que les retallades previstes en l'atenció a la salut mental podran tenir efectes molt negatius i posaran en risc el procés de millora del model d'atenció comunitària en salut mental, desenvolupat fins al moment.
Les darreres informacions indiquen que les retallades previstes en els programes assistencials de salut mental seran d'un mínim del 15%. La major part d'aquests programes estan adreçats a les situacions de trastorns mentals més greus, com ara: l'atenció a Trastorns Mentals Severs (TMS), els Trastorns Mental Greus (TMG), el Programa de Serveis Individualitzat (PSI) adreçat a persones amb malalties mentals severes, la rehabilitació i reinserció a la comunitat, entre molts d'altres. Les persones amb aquest tipus de trastorns mentals són les més vulnerables i, des de l'entitat, es considera inadmissible qualsevol retallada o reducció que puguin afectar a situacions greus en malalties mentals.
A més de les retallades en els programes assistencials en salut mental, també es preveuen d'altres retallades significatives, i encara per concretar, en el sector de salut mental, com ara les tarifes d'hospitalització, dels serveis de rehabilitació, d'atenció primària, entre d'altres, que es preveuen tindran un impacte elevat en l'atenció de les persones en situacions greus.
L'entitat vol assenyalar que qualsevol retallada en aquest àmbit serà contradictòria en referència a les directrius de la conselleria de Salut, que ha remarcat que les reduccions no han d'afectar a les situacions greus. Es per això que Fòrum Salut Mental espera que aquests programes finalment no tinguin cap tipus de reducció.
Les entitats que conformen el Fòrum salut mental consideren que aquesta reducció indiscriminada podrà afectar greument la qualitat dels serveis que ofereixen les seves entitats i suposarà un canvi en l'actual model comunitari, generant un més elevat percentatge de reingressos dels pacients més desvalguts, un increment en la despesa farmacèutica, a més d'una manca de prevenció a l''infància amb el conseqüent risc de cronificiació i exclusió d'aquesta població.
La despesa de personal qualificat comporta entre un 70% i un 80% del pressupost dels centres d'assistència en Salut Mental, i qualsevol reducció pressupostària incidirà directament en els professionals encarregats d'atendre als malalts amb trastorns mentals, per tant, afectarà de manera directa i notòria en la qualitat dels serveis oferts a aquests malalts.
Falta de diàleg amb el sector
A Fòrum de Salut Mental són plenament conscients de la necessitat i l'urgència en arribar al nivell de dèficit públic pactat i resulta evident que el govern que té la responsabilitat i la legitimitat política per fer-ho, però consideren que una situació de tanta transcendència hauria d'haver partit del diàleg i la consideració del coneixement dels altres actors implicats (entitats prestadores de serveis, associacions d'usuaris, de famílies, professionals, etc) sobre els efectes concrets de les seves decisions.
Des de Fòrum es considera que ha d'existir una corresponsabilitat en l'anàlisi que permeti ser molt precís en la definició de la reducció i, en tot cas, aplicar la “cirurgia fina” que talla precisament allò que sobra amb cura de no danyar la resta d'òrgans per no posar en risc el funcionament posterior.
La salut mental respecte al pressupost de sanitat a Catalunya
L'atenció a la salut mental i les adicions representa aproximadament un 5,59% del pressupost global de la sanitat, però és conegut que a Catalunya el nivell de cobertura de les necessitats en aquest àmbit, històricament ha estat per sota d'altres territoris amb un nivell de desenvolupament econòmic i social similar. És per això que, des de Fòrum salut mental, s'indica que qualsevol mesura tindrà un impacte elevat en l'atenció de les persones amb trastorns mentals greus i, per altra banda, s'obtindrà una reducció de la despesa molt limitada des d'una perspectiva global.
Per a Fòrum, el sector de la salut mental és un exemple d'èxit de la cooperació entre les polítiques públiques i la prestació de serveis per entitats privades (bàsicament organitzacions no lucratives) i, ha estat, malgrat les dificultats un sector emprenedor, innovador, dinàmic i amb un nivell d'implicació dels professionals elevat, tant en la qualitat de l'atenció com en l'eficàcia en l'administració de recursos. El sector sempre ha estat preocupat per l'eficiència que s'ha reflectit en, per exemple, la reducció en la despesa farmacèutica, incorporant en la pràctica diària els indicadors del Servei Català de la Salut: prescripció de genèrics; no utilització de nous fàrmacs sense valor terapèutic demostrat; implantació de recursos terapèutics per tal de disminuir la indicació d'ansiolítics i antidepressius, entre d'altres. L'entitat considera que tots aquests actius s'han de mantenir perquè són elements imprescindibles si es pensa en la sostenibilitat del sistema de cohesió social.
El sector de la salut mental esperava una acció positiva cap al seu sector que tingués en compte la situació de retard històric, tal i com es recollia en els darrers compromisos i programes electorals de tots els grups polítics catalans, però les reduccions globals previstes en sanitat fan que es penalitzi allò que es necessita incentivar.
Sobre la Salut Mental a Catalunya
Segons dades de l'estudi internacional ESEMED-SAMCAT (2002), realitzat amb una mostra representativa de la població adulta a Catalunya, una de cada quatre persones pot patir un trastorn mental al llarg de la seva vida. Les dones presenten una prevalença anual del 14% i el 7,5% dels homes pateixen algun trastorn mental. La despesa sanitària destinada a la salut mental suposa prop de l’11% del pressupost en Salut, segons el Dept. De Salut de la Generalitat de Catalunya.
El Pla director de salut mental i addiccions (2006) va identificar que a Catalunya, en comparació a Europa, hi ha més població que consulta els serveis de salut per problemes de salut mental, especialment a l'atenció primària. Es preveu que l'any 2030, la depressió sigui la primera causa de discapacitat al món, actualment és la tercera.
El Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya fixa un nou model d'atenció a la salut mental de la població que en l'actualitat s'està desenvolupant. Consulteu les dades del Pla director de salut mental.
Sobre el Fòrum Salut Mental
El Fòrum Salut Mental és una associació que fou creada l’any 1994 i està formada per 21 entitats proveïdores de serveis d’assistència pública en salut mental, concertades amb els diferents àmbits de l’administració catalana, que donen resposta a l’atenció a la salut mental, tant sanitària com social i laboral.
El Fòrum Salut Mental defensa un servei sanitari i social públic, equitatiu, accessible, universal, de qualitat i solidari, mitjançant una activitat de proximitat integrada en la comunitat, amb un model sectoritzat i proper al ciutadà, centrat en el pacient com a subjecte i en el marc del seu entorn sociofamiliar. Lluny de la pràctica tradicional asilar i també lluny d’una pràctica basada exclusivament en l’abordatge biomèdic, la psiquiatria biopsicosocial i incorpora, a més, una pràctica psicoterapèutica i psicosocial, alhora que du a terme una gestió de seguiment dels casos compromesa i compartida amb els altres recursos de la comunitat.
El Fòrum Salut Mental lluita contra l’estigmatització que genera actituds de rebuig als malalts mentals i procura sensibilitzar a la població sobre la problemàtica de la integració de les diferències. També participa en programes de formació continuada en l’àmbit hospitalari i impulsa la recerca en la millora de l’activitat assistencial.
L’any 2009 les entitats del Fòrum varen atendre a més de 37.000 persones en atenció primària especialitzada i més de 1.200 persones varen ser ateses en els seus hospitals. Pel que fa a programes de rehabilitació varen ser ateses més de 1.500 persones i unes 400 varen participar en els diferents programes d’atenció a la llar. En el programa d’inserció laboral varen participar més de 1.500 persones i prop de 200 empreses han col•laborat en els diferents programes d’inserció laboral.
Des de l’any 2000 Fòrum Salut Mental és membre de la Unió Catalana d’Hospitals, formant part del Consell del Sector de la Salut Mental i ha pogut participar de manera activa i directe en l’elaboració d’un Pla Director de Salut Mental i Addiccions a Catalunya.
Entitats que formen part del Fòrum Salut Mental
FUNDACIÓ LAR
ASSOCIACIÓ JOIA
FUNDACIÓ ORIENTA
CENTRE ESPECIAL L’ALBA
ASSOCIACIÓ SEPTIMÀNIA
FUNDACIÓ ELS TRES TURONS
CPB – SERVEIS DE SALUT MENTAL
FUNDACIÓ HOSPITAL DE DIA NOU BARRIS
COMUNITAT TERAPÈUTICA DEL MARESME
FUNDACIÓ MALALTS MENTALS DE CATALUNYA
CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ DE MATARÓ
ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL HORTA-GUINARDÓ
FUNDACIÓ NOU BARRIS PER A LA SALUT MENTAL
PREVENCIÓ, ASSISTÈNCIA I SEGUIMENT, PAS, S.L.
FUNDACIÓ CENTRE MÈDIC PSICOPEDAGÒGIC D’OSONA
ASSOCIACIÓ BENESTAR I DESENVOLUPAMENT (A.B.D.)
ASSOCIACIÓ CENTRE D’HIGIENE MENTAL DE NOU BARRIS
ASSOCIACIÓ CENTRE D’HIGIENE MENTAL LES CORTS
INTRESS, INSTITUT DE TREBALL SOCIAL I SERVEIS SOCIALS
ASSOCIACIÓ PER A LA REHABILITACIÓ DEL MALALT PSÍQUIC (A.R.E.P.)
FUNDACIÓ SALUT I COMUNITAT
