LA VEU DE LES PERSONES BENEFICIÀRIES DEL PROGRAMA DE SUPORT A LA LLAR
Encetem aquest espai per poder mostrar les valoracions de les persones que atenem des del Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar. Properament anirem penjant notícies sobre les seves experiències, en els quals es mostra el treball que es realitza des d’aquest servei i les millores que comporta en la vida de les persones amb problemàtica de salut mental que viuen a domicili particular.
Un dels principals pilars d’aquest Programa és el seu desenvolupament en el propi domicili de la persona, respectant el seu entorn més proper, i és en aquest context que es realitza un suport personal que pretén afavorir el desenvolupament de la persona en les activitats de la vida diària potenciant la seva autonomia i promovent la integració social.
Aquest programa es desenvolupa a través de visites que es realitzen al domicili de la persona, acompanyaments a serveis de salut, així com als recursos comunitaris. El treball que es realitza es fonamenta en la creació d’un vincle de confiança que la persona estableix amb l’equip professional que realitza les visites de forma periòdica, a partir del qual s’aborden els diversos objectius recollits al pla d’atenció personal de la persona.
Per l’A. P. C. el Programa de Suport a la Llar “ha cambiado mi vida en todos los sentidos”, va començar a rebre el suport d’aquest programa per part de Fundació LAR el mes de desembre de 2016. L’A.P.C viu sol en un espai de 25 m2, en el que acumula tots els objectes i ensers personals que ha anat recollint al llarg dels darrers anys. No té relació amb la família ni xarxa social de suport. L’acumulació d’objectes i brutícia quan s’inicia el Programa de Suport és considerable, i requereix d’una primera fase centrada en la neteja a fons dels espais, i de la selecció d’objectes dels que l’A. P.C. està disposat a despendre’s, facilitant en tot moment la tasca de posar en unes condicions higièniques i de salubritat adequades el seu lloc de vida. Aquest primer moment, permet una millora significativa de les condicions de l’habitatge “antes no tenia espacio para caminar por casa, de la basura y trastos que tenia”. D’altra banda, s’han abordat altres àrees d’atenció, com la cura personal “yo antes iba como un vagabundo, la gente se alejaba de mi porque olía mal y les daba miedo, y ahora todo el mundo me respeta”. Una altra àrea de suport, ha constituït l’aprenentatge d’habilitats culinàries i la millora d’hàbits alimentaris, en aquest sentit explica que ”he aprendido a cocinar y ahora como bien, como lentejas estofadas, espaguetis a la carbonara y gazpacho casero, antes siempre comía bocadillos”. Finalment, l’A.P.C. i valorant un augment de la seva qualitat de vida en aquest darrer any, comenta que “lo más importante es que me siento más acompañado, es muy importante poder hablar con alguien cuando vives solo, me ha ayudado a subir la estima”.