LA MEVA EXPERIÈNCIA PERSONAL AL PIS AMB SUPORT
Hola, soc en Jose Robledo tinc 48 anys i us vull explicar la meva experiència al pis amb suport de Corró de fundació Lar. Feia prop de 5 anys que anava al CAS i al CSMA per tractament d’addiccions i problemes de conducta i depressió. Un cop em van donar l’alta al CAS vaig continuar anant al CSMA amb visites periòdiques amb el psiquiatra i la treballadora familiar.
En aquella època era usuari del menjador de la Fundació El Xiprer i, feia poc que tenia la nova figura d’assistència legal per part de la Fundació Lar, pel motiu de què no sabia administrar-me econòmicament.
La insertora social de la Fundació El Xiprer li va parlar a la treballadora familiar del CSM en quines condicions vivia, aquestes condicions eren les següents: pis sense calefacció amb unes persones que doblen la meva edat, en una habitació petita i amb un llit ple de xinxes, i a un barri on hi havia molt consum i tràfic de drogues, cosa que personalment no m’interessava, ja que havia seguit un tractament previ. El dia que vaig anar a visitar a la treballadora social ja em tenia preparats tots els papers per fer la gestió de demanar la plaça per una llar en suport, l’espera va trigar sis mesos però finalment va arribar i vaig tenir una plaça al pis de Corró. Recordo la rebuda al pis que va ser molt càlida, els companys em van tractar com si em coneguessin de sempre, em van fer el tur pel pis i em van ajudar a pujar la mudança. Les educadores em van cedir espai per poder guardar tot el que portava.
Què ha representat per a mi entrar a viure en un pis en suport?
Entrar a viure al pis amb suport ha tingut sobretot avantatges, entre elles:
- Poder fer el tractament de diàlisi de forma correcte i en un ambient net, a més d’estar sempre acompanyat de les educadores.
- Tenir una vivenda digne i sobretot en condicions.
- Poder conviure amb més gent, com en totes les famílies, tenim estones de tot moments de festa i broma, i moments de “mal Rotllo” i diferencies en les formes de fer.
- Poder tenir l’acompanyament individualitzat i en grup de grans professionals tant treballadores socials com psicòlegs.
- Poder tenir una vida totalment autònoma; he après a cuinar, faig les feines de la llar, fem la compra setmanal en grup…
- Aprendre a administrar els meus recursos econòmics tant personals com del pot comú (estic aprenent a estalviar cosa que fa un any era impossible).
- Poder entrar i sortir de casa sense donar explicacions i sense aguantar males cares.
- A part de tot això he viscut una experiència per ara única per mi el confinament pel COVID-19, tot han estat facilitats per poder complir els protocols per part de la Fundació. Si l’hagués passat a l’altre pis segurament hagués tingut recaiguda de tòxics, en canvi, aquí vaig aprofitar el temps per acabar de treure’m el CFGM d’Emergències Sanitàries, i l’ACTIC de la Generalitat de Catalunya.
- He deixat de ser usuari actiu de la Fundació el Xiprer on vaig únicament com a voluntari i activitats que realitzen.
És per això que si us diagnostiquen malaltia mental i us aconsellen aquest servei, aprofiteu-lo, realment és un servei molt positiu per nosaltres i fomenta la nostra autonomia personal, a més d’integrar-te dins de la comunitat, malgrat alguna vegada hi ha estigma, un tema que encara s’ha de treballar molt tant per la nostra part com per part de l’administració i Fundacions.
Jose Robledo Tierno
21 de setembre de 2021
